Hi ha joies que neixen d’un dibuix. D’altres, d’un record. I n’hi ha que comencen amb una conversa.
En Jesús em va venir a veure amb la idea de regalar un penjoll a la seva filla. Volia que hi apareguessin les mans de La Creació d’Adam, de Miquel Àngel: aquell instant en què dues mans gairebé es toquen i simbolitzen el naixement, el vincle i llegat.
Vaig començar fent un esbós.
Les mans van quedar dins d’un triangle, una forma que tradicionalment simbolitza l’ascens entre la terra i el cel, la recerca i l’equilibri. Tot el conjunt queda envoltat per un cercle, símbol de la unitat, del cicle de la vida i d’allò que no té principi ni final.
Després arriba la part menys visible: Transformar el metall i construir la peça.
Per completar el penjoll vam escollir un òpal.
L’òpal és una forma amorfa de sílice hidratada, formada al llarg de milers d’anys quan aigües riques en sílice omplen petites cavitats de la roca. Aquesta estructura microscòpica és la responsable del seu característic joc de colors.
Des de l’antiguitat, l’òpal ha despertat fascinació. Els romans el consideraven una pedra extraordinària i Plini el Vell ja en descrivia la seva bellesa. Durant l’Art Nouveau va viure una nova època d’esplendor, convertint-se en una de les gemmes preferides pels joiers gràcies als seus reflexos canviants i a la sensació de llum que sembla néixer del seu interior.
Més enllà de les llegendes que l’han envoltat al llarg dels segles, és una pedra que continua captivant perquè no n’hi ha dues d’iguals. Cada òpal reflecteix la llum d’una manera única.
Potser per això em semblava la pedra perfecta per a aquesta joia.
Cada encàrrec és diferent.
El que més m’agrada del meu ofici és transformar una idea, un símbol o un record en una peça que acompanyarà algú durant molts anys.
Si estàs pensant en una joia personalitzada, pots descobrir com treballo aquí.
I si tens una idea que t’agradaria convertir en joia, m’agradarà escoltar-la. Pots escriure’m a través del formulari de contacte.
