Hi ha encàrrecs que tenen una connexió molt íntima amb el paisatge i amb les emocions que aquest paisatge desperta. Aquest n’és un: una parella em va demanar un parell d’anells inspirats en els Encantats, la muntanya emblemàtica del Pirineu català.
Per a ells, aquests dos cims no són només una silueta coneguda: són el lloc que els uneix, on han compartit moments i des d’on es miren el món. Em van explicar la seva història amb molta tendresa, i de seguida vaig saber que volia convertir aquella silueta tan reconeixible en el centre de la peça.
Vaig calar i soldar la forma de la muntanya en plata, a mà, com faig sempre. La peça comença sent una línia sobre paper, però es transforma a través del foc, les eines i l’intenció. I així esdevé joia.
Ella, a més, va voler incorporar una pedra: un òpal. I el simbolisme d’aquesta elecció és preciós.
L’òpal és conegut pel seu joc de colors, que varia segons la llum i la mirada. És una pedra connectada amb l’intuïció, les emocions i el canvi vital. A l’Edat Mitjana es considerava un talismà protector per a les dones, especialment en moments de transició. També recorda la lluna, pel seu reflex misteriós i cíclic.
