Aquestes arracades eren per un seixantè aniversari. Em van portar or per fondre i vaig crear a partir de joies velles.

En aquestes arracades vaig representar sis anelles. Sis dècades concèntiques com si fóssin el tronc d’un arbre.

A l’arbre es diposita la presència del temps mitjançant els cicles vitals que el modifiquen. En aquests cicles reconeixem el decurs de les estacions. En les anelles concèntriques hi podem llegir l’edat dels arbres.

L’arbre com a símbol del cosmos, de la vida inesgotable.

LAPISLÀTZULI.

El lapislàtzuli ha estat a mans de la reialesa, sacerdots i terapeutes durant milers d’anys. Els           egipcis utilitzaven molt aquest mineral, perquè creien que era una pedra de bona sort, i també una medicina. Per exemple ho posaven en els escarbats sagrats o sobre les màscares funeràries, i també ho trituraven per a poder prendre-s’ho.

La superfície del mineral s’assembla a un cel estrellat per les inclusions de pirita ( petites taques daurades ). Els àrabs en deien que era la pedra del cel.