Un penjoll que transforma el record en renaixement.
La M.R. em va portar un citrí: una gemma que havia brillat en una joia d’una persona molt especial per a ella — un regal que li van fer abans que aquella persona marxés. Era una pedra carregada de record, d’agraïment i d’una llum que encara persistia, fins i tot després de la pèrdua.
Em va demanar transformar-lo en un penjoll rodó, en forma de volandera. Per a ella, aquestes petites peces de muntatge són signes que cauen del cel en moments clau: petites coincidències que la sorprenen i li recorden que, malgrat tot, la vida encara és amable.
I així, entre converses, esbossos i silencis plens de sentit, vam unir dues històries en una sola joia. Una història que parla de quina manera la llum es pot abrivar després de la foscor; de com el record pot esdevenir força; de com la pèrdua i el renaixement conviuen, de la mateixa manera que les arrels i el sol.
Aquest penjoll és un símbol d’això: de continuar aquí, malgrat tot. De caminar amb una mica més de pau, de serenor i de donar valor allò que hem estimat. Quan hi posem consciència i tendresa, el camí es torna més suau, més amable, més nostre.
Gràcies, de cor, per la confiança — un cop més.
