A fires de minerals com la de Mineralexpo on hi trobes milers de gemmes i fòssils sempre m’han fascinat com les pedres precioses i ornamentals han acompanyat la humanitat des de fa milers d’anys.
Avui m’aturaré a parlar-vos de de dues pedres amb història i màgia pròpia que utilitzo molt i em tenen el cor robat: la turquesa i el lapislàtzuli.
La paraula “turquesa” significa literalment “pedra turca”, ja que antigament la seva ruta comercial passava per Turquia abans d’arribar a Europa.
El seu color blau pur és molt rar; sovint apareixen venes de minerals grisos o negres.
Els egipcis la relacionaven amb el lapislàtzuli i viceversa. Perquè el seu color els recordava a l’alba: el dia.
És un dels amulets més antics de la història, atribuït amb poders de protecció i força.
Consell pràctic: Per mantenir la turquesa brillant, evita el contacte amb productes químics i neteja-la suaument amb un drap sec.
El lapislàtzuli va ser una de les pedres més preuades de l’Antic Egipte, carregada de significat i màgia.
El seu blau profund, amb petites incrustacions daurades, recorda un cel estrellat.
Antigament, simbolitzava la nit, el misteri i tot allò que encara no s’havia manifestat.
Consell pràctic: Neteja’l amb cura i evita exposar-lo a la calor intensa o productes químics que puguin afectar el color.
